SuperSuperficial

treu el cap, va!

2009-02-26T23:56:00.002+01:00

Malalt, a casa 72 hores, m’empapo de la videografia dels hijos-de-pute, els nanos dels vengamonje… i penso. aturdit, tancat a casa dormint molt i menjant poc, penso i hi poso nom. i ara, que ja té nom, segurament no me n’oblidaré. el típic conte. la gaita de sempre. només són proves però el nom ja el tinc. I can do this em fa pensar en els petits videobloggers de l’absurd, en el joe i en tants d'altres casos. és hora de posar fil a l’agulla. d’enfilar. enfilem mestre?

Let’s do this

NIPPON

2008-09-03T01:17:00.009+02:00

Manga/internet cafe
Purikura
Karaoke + Auto lesió
DDR (Dance Dance Revolution)
Màquina expenedora de boles
Shibuya cross
Mangarake (botiga de manga més gran del món!)
Shinkansen (tren bala) Máscara pels virus
Mercat del peix
Patir les aglomeracions del metro Onsen (banys públics)
WC amb chorrito limpia bajos
Retrobar-me amb els meus ídols de la infantesa
Portar ninotets penjats a la bossa
Maid café
Love Hotel
Trobar bars en pisos d’edificis
Fotos amb noies cosplay
Foto amb geisha

Ja està.
Fet.
He conegut el japó fascinador. El japó avançat, el japó tradicional, el japó consumista, obsessiu i sonor. El japó amable i el japó xafogós. M’hi he sentit una mica perdut i m’ha deixat bastant aturdit.
Ara, hi vull tornar.
Nippon!

(més fotos aquí, tot i que m'agraden més les de l'eva, aquestes)

me'n vaig aquí!

2008-08-08T13:02:00.006+02:00

me'n vaig aquí!

digueu tots fort i amb veu aguda i fent saltirons: puri-kura! puri-kura! puri-kura!

i quan dic filldeputa! vull dir gran amic

2008-07-28T00:15:00.003+02:00

ha marxat.
per sempre.

l'odio!

desconnectat

2008-05-19T20:06:00.003+02:00

porto uns dies sense ordinador i em temo que seguiré uns dies més... així que mentre no pugui actualitzar us deixo amb uns minuts musicals que em van molt bé per il·lustrar els meus plans pels proper dies: concerts i dancing!

en lars i les noies

2008-04-29T00:33:00.004+02:00

Tots ens sentim s o l s.

Per això el primer que fem quan arribem a casa és
engegar la [tele].

Per això encenem els llums de tota la casa
buscant calidesa.

Per això xategem i ens obrim a desconeguts
que
en realitat no ens fan cas perquè parlen amb
*3* o + //persones// a la vEgADa o miren vídeos a youtube...

...però
ens
és
igual

i ens conformem amb els seus mon-o-sí-labs o smileys ;) per resposta perquè…
ens sentim s
o
l

inspirat per la pel·lícula "lars and the real girl" de craig gillespie.

a la platja llunar

2008-04-27T21:16:00.003+02:00

i de cop em poso a escoltar música de l'espai en una platja que també podria ser una lluna. i així faig desapareixer tots els hooligans massa obssessionats amb els seus cossos que em destorbaven i aconsegueixo que només quedi ella: una noia seminua que podria dir que m'agrada. almenys ara i aquí. ella em mira amb un sol ull per entremig dels seus braços bruns i jo em deixo portar per la música, jugo amb la meva imaginació i em perdo per la seva llarga cabellera. allà, enmig de la platja llunar... a més de 1000 km de casa meva.

la festa que mai va existir

2008-04-03T19:13:00.004+02:00

si algú us ho explica, no us ho cregueu. mai hem estat a una festa clandestina en una nau industrial del poble nou ple de gent tan mal vestida que podien semblar moderns. cap policia nordamericà dels 70 ha ballat massa a prop d'un professor universitari d'humanitats frustrat i vell verd. aquest cap de setmana tampoc s'han vist juntes dues estrelles del rock i del pop vingudes a menys massa borratxes per saber si el que atacaven eren dones o homes. vosaltres no coneixeu a ningú que hagi estat mai a una festa amb un nom tan vulgar i ofensiu com hortera y gilipollas. les italianes mai van existir. i el que veureu aquí no ha passat

mai.

coses que escrius un diumenge

2008-03-09T21:30:00.003+01:00

perquè els diumenges a vegades són massa diumenges. i escoltant cançons melancòliques mentre viatges sol et passen pel cap coses com que no estaria malament tenir una “sunday mate”. -Hola, vols ser la meva sunday mate? No és només per follar, eh? Podem anar al cine o fer qualsevol cosa d’aquestes de diumenge- i penses, segur que molta gent pensa com tu. un diumenge massa diumenge com avui també repasses la frase de la setmana: “amor, por ensayo y error”. i només pots fer que subscriure-la. i és que els diumenges, voluntària o involuntàriament, acabes fent balanç i recomptes i coses d’aquestes. i a vegades el resultat és... massa. ara que, tot això, també ho fa la pluja.

un tros de fang / mishima

ja és primavera!

2008-03-01T17:44:00.003+01:00

i amb la primavera arriben els festivals a barcelona! com el primavera sound on, amb els anys, t'hi acabes sentint com a casa... bona primavera a tots :)

by gerard i marc

i don't see what anyone can see in anyone else but you (our extended version)

2008-02-24T20:19:00.012+01:00

plantejo un homenatge a aquesta preciosa, simple i quotidiana cançó d'amor descoberta amb la banda sonora de Juno. es tracta d'allargar-la creant les nostres propies estrofes. són curtetes. començo jo i qui vulgui que s'apunti... jo aniré allargant el text amb el que m'escrigueu als comments. sing with me!

You're a part time lover and a full time friend
The monkey on you're back is the latest trend
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

I kiss you on the brain in the shadow of a train
I kiss you all starry eyed, my body's swinging from side to side
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

Here is the church and here is the steeple
We sure are cute for two ugly people
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

The pebbles forgive me, the trees forgive me
So why can't, you forgive me?
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

I will find my nitch in your car
With my mp3 DVD rumple-packed guitar
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu du

Up up down down left right left right B A start
Just because we use cheats doesn't mean we're not smart
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

You are always trying to keep it real
I'm in love with how you feel
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

We both have shiny happy fits of rage
You want more fans, I want more stage
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

Don Quijote was a steel driving man
My name is Adam I'm your biggest fan
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

Squinched up your face and did a dance
You shook a little turd out of the bottom of your pants
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu du
But you

and marc says:

I look at you in the face and all I see is grace
please, tell me tell me tell me which is my place
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

I think of you in Italy, I think of you in France
I wonder if you'll think of me down there in Japan
I don't see what anyone can see, in anyone else but you

and vicenç says:

Everyday when I am in the office I think of you
I'm sure that acting always like this makes me a fool
I don't see what anyone can see in anyone else but you

Every winter I can't stop staring the brave sea
but what I really wanna do is see you with me
I don't see what anyone can see in anyone else but you

and irene says:

Morning shows me there's still positivity,
looking for a momment to share with you my energy,
I don't see what anyone can see in anyone else but you

An empty space on my head completly open,
reminds me you'll never keep me forgotten.
I don't see what anyone can see in anyone else but you

and marta b says:

That's the last sweet in the bag
I'll give it to you after my hug
I don't see what anyone can see in anyone else but you

I love the dreams where you appear
It's better then, 'cause I wake up and you are always here
I don't see what anyone can see in anyone else but you

melancòlic alguer

2008-02-08T01:31:00.000+01:00

més fred&bonsamics&paisatgesdesoladors&estalactites&gasolineres&blanc&negre.... aquí

me'n vaig

2008-01-20T13:53:00.000+01:00

durant 5 dies seré en una illa

...lluny de tot. molt lluny.

bon nadal!

2007-12-24T16:18:00.000+01:00

frenètic

2007-12-20T00:38:00.000+01:00

quan tens 1 setmana per la fi del món. i 1 setmana no és suficient i es converteix en una setmana de 9 dies, potser 11. quan sense ni saber com tires / tirem dos spots endavant, 1 i 2, en aquesta setmana llarga. quan t'has d'apuntar les coses cada 20 minuts, no, cada 10. o quan les trucades de cada 2 per 3 et recorden el que has de fer cada 4 per 6. quan necessites posar-te música tranquila com ara tunng, o encara més, final fantasy per pensar amb calma i lucidesa encara que sigui 1 o 2 cops al dia. perquè el cervell humà encara està poc desenvolupat (era un 10%?) per retenir tot el que et passa i fas i vols fer i el que has de fer d'aquí a 24 hores i el que necessiten per abans de la 1 i el que hauràs de recordar que facin o que et diguin d'aquí a 3 hores. i qui diu 3 diu 5. sense que sigui massa tard. perquè no saps com pero sempre sobrevius. i perquè, una mica, haurà valgut la pena. i perquè, després de tot això, ja serà nadal.

2007-12-10T23:35:00.000+01:00

fashionbastards

F.A.S.H.I.O.N.B.A.S.T.A.R.D.S.

fashion bastards!

...i like it too. i think i'll do
something with it,
sometime.

hokusai+fluor

2007-11-24T19:18:00.000+01:00

canvi de look al blog. és un primer pas. m'agraden les onades japoneses. com m'agraden els dibuixos de cares amb grans. com m'agraden els gifs animats. com m'agrada pavement. com m'agrada el formatge de cabra. com m'agrada el cine els dilluns. com m'agrada ser veí dels meus amics. com m'agraden els sopars a cases de poc coneguts de barcelona. com m'agrada tornar al sidecar aquesta nit. és un primer pas...

D'en juriol, el hip hop i el meu espai...

2007-10-23T23:38:00.000+02:00

a veure com ho lligo això... 1) el meu colega va marxar. el meu colega de feina q li diem juriol va marxar de l'agència. perquè es diu oriol, i d'aquí juriol. no va marxar per això sino perquè... no ve al cas, però no pel nom. li vam fer un vídeo. no perquè marxés... en plan "eh! ves-te'n!" sino per acomiadar-lo. un vídeo homenatge o algo així. és que resulta que ell es va disfressar un cop de krilin perquè s'hi assembla. i bueno i d'aquí el vídeo. algunes són conyes relacionades amb l'agència però... bueno, hi surto jo, una mica. 2) l'uri/juriol/oriol fa il·lustracions, o sigui, a més de la seva feina que és dissenyador o director d'art, com en diem a la nostra professió pedant. de fet ja en vaig parlar quan vaig explicar lo del blog del niño prodigio. del juriol vaig parlar, no de la professió. que ja s'acostava a la il·lustració. ha sigut com la seva nova afició i a mi m'agraden molt les coses que fa. el cas és que el primer projecte de la nova feina, perquè quan va marxar va anar a una altra agència... el primer projecte és un videoclip/viral en base a les seves il·lustracions! és diu el feo del barrio, el vídeo, i això, que és molt xulo i a més la cançó mola molt perquè, bueno, és hip hop de veritat, no del publicitari. 3) mentre treballava amb mi el juriol es va fer un myspace amb les seves il·lustracions, vídeos i cosetes i jo no. i jo volia eh? però no sabia quan ni què ni com. m'ha costat però ja el tinc. el meu espai que encara ha de créixer... i crec que ja ho he lligat tot... com la maionesa.

Ejercicio nº 17

2007-10-08T21:51:00.000+02:00

Pongamos que marc es amigo de vicenç y de gerard y de miquel, quien es pareja de maica. Supongamos también que maica tiene muchos amigos, como belén que vive con elliott. Amigos que hace marc, quien ya contaba entre sus amistades con raul y raul y javi. Si tenemos en cuenta, además, que javi es, a su vez, amigo de maría y claudia o claudia y maría, amigas respectivamente de lorena por una parte y de maría y de natsumi y de clara, por otra, la cual se da el caso que es igualmente amiga de lucía, pareja de pau y también amigo de marc, como así mismo lo son lluís i silvia… ¿calcule la proporción exacta en que aumentarán los planes de marc en fin de semana? ¿Y semanalmente? Dada la hipótesis de que marc y sus amigos quieran asistir a un festival de cine como por ejemplo el de la bella localidad de sitges, ¿cuántas entradas deberá reservar marc?

(foto cedida per gerard)

marc palomo

2007-09-02T19:25:00.001+02:00

ja he tornat. em trobareu a dalt a l'esquerra. a la tele o, pels que no mireu la tele o viviu fora del país, aquí. i a partir d'aquesta setmana també comparteixo pantalla amb la lydia. qui m'ho havia de dir que acabaria sortint als anuncis que faig. és el que té ser un juan palomo...
:)

la meva visió particular de lisboa

2007-07-21T18:08:00.001+02:00

no estava a la llista però també era una de les coses que tenia pendents. la resta de fotos les penajaré algun dia. ho sumaré a la llista...
enjoy!

las cosas que.

2007-07-17T21:14:00.000+02:00

las horas de sueño que nunca respeto.
la cocina que nunca limpio.
la planta que nunca riego.
los truchos que nunca hago.
las vacaciones que nunca llegan
y el resfriado que nunca se va.
el tiempo que nunca aprovecho.
los cristales que nunca hago,
ni haré.
la espera que nunca termina.
los distintos males que nunca cesan.
la cortina que nunca reemplazo.
el norte que nunca encuentro,
ni busco.
la placa del buzón que nunca renuevo.
el paso que nunca doy.
los malos sueños que nunca me abandonan.
las llamadas que nunca hago
y las respuestas que nunca doy.
la playa que nunca me atrevo a visitar solo.
la vida que nunca se ordena
sola.

arcade fire, per fi!

2007-07-10T00:56:00.001+02:00

dia: divendres 13
lloc: Terminal O
hora: 00:40h

només per ells ja val la pena el summercase. i si el concert és com aquest... crec que ploraré.
:)))

the coca-cola secret

2007-06-30T14:35:00.001+02:00

my brand new tees!

2007-06-24T19:54:00.000+02:00

una petita dosi de felicitat :)

by threadless.com

se m'acumula la feina...

2007-06-21T00:50:00.000+02:00

m'entero que demà toquen happy mondays i astrud de gratis la nit que em preparo el book per tercera vegada mentre em poso al dia de les vides dels amics i intento fer un comentari al meu germà però no em deixen. (li diria: i jo a l'espera d'anar amb tu al summercase!) el dia que m'arriben més "tees" molones d'internet. la setmana, per mi de 3 dies, perquè he estat de minivacances a parís :) el finde que m'he perdut el sònar, i el dizzee, i que fa 3 findes que no veig els meus amics.
tot molt bé però la sensació d'arrossegar una llarga llista de coses per fer hi és. des d'aquesta tarda, la nevera ja està més plena. començo per aquí. aquest cap de setmana, sant joan de retrobament, espero.

2007-06-04T16:38:00.000+02:00

la història funciona així: l'uri té un blog on tu li escrius textos i ell et fa un disseny o una il·lustració. fa poc va invertir el procés amb un altre blog: el niño prodigio. 8 imatges per 8 amics encarregats de fer-li un text. aquesta és la imatge que em va tocar "contextualitzar" a mi. i a sota, el text/canço infantil. espero que us agradi.

El niño prodigio de buena fe

El niño prodigio de buena fe vivía en la selva amazónica.
Quería ser amigo de todos los animales.
Quería que la felicidad corriera a raudales.

Pero la suya era una tarea faraónica
puesto que sus supuestos amigos no eran seres racionales.

Anciano tiburón, tú que te has quedado sin dientes.
¿Por qué te haces el malo
si en el fondo tienes buen corazón?

Si prometes ser bueno con los demás
yo te traeré una dentadura para que vuelvas a masticar.

Gorila con patillas, gorila con patillas,
he de pedirte un favor.
Necesito tus colmillos
para que nuestro amigo el tiburón deje de ser un predador de pacotilla.

Elefante inmigrante, Elefante inmigrante,
he de pedirte un favor.
Necesito tus colmillos
para que nuestro amigo el tiburón devore como antes.

Pantera feroz, Pantera feroz,
he de pedirte un favor.
Necesito tus colmillos
para que nuestro amigo el tiburón supere su dieta a base de arroz.

Don Pelícano ricachón, Don Pelícano ricachón,
he de pedirle un favor.
Necesito sus… vale, nada.

Rata salvaje, Rata salvaje,
he de pedirte un favor.
Necesito tus colmillos
para que nuestro amigo el tiburón se olvide del potaje.

El niño de buena fe vivía en la selva amazónica.
Se creía amigo de todos los animales.
Pero ninguno quiso escuchar sus argumentos racionales.

Anciano tiburón, la tarea ha sido dura
y sin buenos resultados.
Pero como en mis propósitos yo nunca he abandonado
aquí te ofrezco mi hermosa dentadura.

El niño de buena fe vivía en la selva, entre la maleza.
Quiso ser amigo de todos los animales.
Y por saltarse las leyes de la naturaleza…

…murió devorado.

comencen els festivals

2007-05-25T01:20:00.000+02:00

m'en vaig de viatge al "sol" però m'emporto un paraigües perquè diuen que hi farà molt mal temps. la resta de l'equipatge: molta il·lusió, ganes de festa, expectatives de qualsevol tipus i la ment en blanc preparada per rebre estímuls. aques any sí, "¡nos vemos en Sanse!"

benvingut...

2007-05-20T21:21:00.000+02:00

...a la gran ciutat on passen coses!

dues nits...

2007-05-08T00:13:00.000+02:00

últimament els meus caps de setmana es resumeixen en les seves nits. així doncs, aquest ha estat el meu cap de setmana:

1a nit, la del concert de bellesa insuperable. al millor de l’any, diuen. més de 60 minuts de cançons que em fan deixar de respirar fins que no acaben. les paraules que ens vénen al cap són, més o menys per aquest ordre: àngel, preciós, màgic, conte, elfa & ninfa, amor?

2a nit... la dels pantalons grocs i poca cosa més. amb una mica de más de lo mismo que ja avorreix. fins que deixi d’avorrir. nit amb final estrany. encara no l’entenc.

lluitem per recuperar el dia en els meus caps de setmana!
el que ve promet ser un primer pas...

golfos

2007-05-05T22:38:00.000+02:00

per a tots els que no l’hagueu vist, aquí el teniu. l’anunci que em fa somriure. crec que el dedico a en chuck i a l’easton-ellis. va, sí. ah! i al Pepe!

2007-05-01T15:41:00.000+02:00

-ei, què tal el razz?

-molt bé… genial! tot i que feia molt temps que no hi anàvem, ens hem integrat perfectament en la massa i hem reproduït els seus rituals de diversió. que bàsicament són: caminar d’una banda a l’altra de la sala, entre empentes i males cares, buscant un forat amb un mínim d’espai vital per ballar. encara que ballar allà no és el que mola. el que mola és esperar, esperar i esperar per anar al lavabo entre cues desordenades amb la divertida incertesa de no saber quan et tocarà entrar a una de les fabuloses cabines de lavabo que substitueixen els lavabos principals, en obres. allà, lo más de lo más és pujar i baixar escales, fent voltes i voltes com en un laberint buscant un canvi d’aires i trobar-te la sala petita tancada. com un cul de sac. com una carretera tallada. una trampa. l’última tendència és fer tot això amb la jaqueta a la mà o a l’espatlla o a la boca. lo supercool és no beure o beure el mínim per no haver de repetir l’excitant experiència de la “ruleta del lavabo”. i el més modern de tot és marxar del local amargat, serè, massa despert per anar a dormir gràcies a una enorme sensació de buidor i de pèrdua de temps. i tot, per uns 15 ridículs euros. 2.500 pessetes de res. llàstima que la última cua, la dels deliciosos xurros greixosos, no la vam fer. massa excitant per a aquelles hores de la matinada. potser és que ja no tenim edat per suportar tanta diversió. o no som prou moderns.

sociedad secreta del culto al placer

2007-04-20T19:58:00.000+02:00

anuncis als diaris. homes misteriosos penjant pòsters als carrer. vídeos penjats a youtube. un blog que en parla. una web que ho firma i ho proclama. o sigui, una campanya de marketing viral en tota regla que aquest dijous s'ha resolt en una gran festa a madrid a l'estil eyes wide shut on va actuar Fangoria. pels que us ho hagueu perdut tot, com jo, dilluns tindreu la solució a les vostres petites pantalles.

m'enorgulleix anunciar que jo hi he tingut alguna cosa a veure...

estereotipo

2007-04-18T00:39:00.000+02:00

¿qué he hecho yo para merecer esto?

¿son mis llamativas gafas marcando tendencia? ¿es mi estilizada figura cuidadosamente vestida a la moda? ¿es mi moderno corte de pelo? ¿es mi renovada actitud, mi insólita seguridad en mí mismo?

puede que sea el fin de mi evolución. el proceso involuntario-inconsciente de mutación ha terminado. me he convertido en un estereotipo.

ni yo ni nadie sabe por qué me pasa lo que me pasa pero más vale que lo asuma y empiece a disfrutarlo. algún día puedo pasar de moda.

dijous 22 de març. hipotètica conversa que no vaig tenir amb algú:

2007-03-25T17:33:00.000+02:00

algú: així has estat a madrid?

marc: sí.

algú: i què has fet?

marc: doncs... el meu dia de jo amb mi mateix a madrid es resumeix en... taxi fins la terminal C. esmorzar. avió. molta son. em desperto i tinc temps d’escoltar 3 temes nous. taxi fins Prado del Rey, tve. em trobo amb gent que em presenta a gent. faig la meva feina. correcte. taxi fins al centre, ara acompanyat. baixem a la zona pija: “Goya con Velázquez, por favor”. m’acomiado. em perdo. fujo en metro cap al que sí que conec. no localitzo al meu amic de madrid però sí que parlo amb l’amiga madrilenya de barcelona. per fi arribo a la zona de los austrias. busco places conegudes però res. trobo una terrassa al sol on degusto un plat de lentejas caseras y un filete ruso y una caña mentre veig els nens que tornen del cole. ho trobo deliciós. és el que volia. parlo amb barcelona. passejo de tornada i reconec carrers que em tornen records. taxi fins a la T4. avió. son. em desperto per escoltar un sol tema o dos. taxi fins a casa mentre organitzo el dia de demà per telèfon. i ja està.

algú: ah... està bé la teva feina, no?

marc: sí.

2/10 años en FCM

2007-03-06T23:17:00.000+01:00

la setmana passada va arribar a les meves mans. FERRATERCAMPINSMORALES + de diez años és un llibre commemoratiu del desè aniversari que ha costat tant de fer, ha superat tantes vegades la data d'entrega, que li han hagut d'adaptar el nom. és curiós perquè a l'apartat de plantilla crec q hi ha més ex que actuals treballadors. entre els ex hi sóc jo, que ja fa més d'un any que vaig acabar la meva estada de dos anys. fullejant el llibre he recordat i me n'he adonat de lo molt que he canviat i que ha canviat la meva vida. per mi aquest llibre serà alguna cosa així com "Curtiéndome en FERRATERCAMPINSMORALES" o "FERRATERCAMPINSMORALES, cuando yo hacía de todo". estic molt content de tenir-lo.

l'important és fer alguna cosa

2007-03-03T23:44:00.000+01:00

això és el que passa quan tens ganes de fer alguna cosa, el que sigui. quan t'ajuntes amb gent que en sap i que té les teves mateixes inquietuds. només passa de tant en tant i, per això, quan passa et sents molt bé, orgullós, satisfet. encara que no guanyis cap concurs, encara que ni tan sols hi participis. el tàndem ha tornat. després de 10 o més anys (les dates les controles tu). no és un curt, o potser sí. és una tonteria improvisada. però amb el segell de la casa, això sí. l'important és fer coses. esperem que això us agradi. en realitat ho fem per nosaltres, oi?

a tenerife de rodatge

2007-02-20T21:53:00.000+01:00

sí, aquesta és la meva feina. i sí, m'agrada. per fi he pogut viure un dels tòpics de la publicitat en primera persona. hem estat uns dies a tenerife, amb un temps esplèndid i en un hotel encantador, rodant en una casa amb vistes increïbles, amb noies guapes i famoses. i tot pagat per una coneguda marca de iogurts. ho vaig assumint. de tant en tant hauré de viure en aquest món tant llunyà del meu que només es troba a l'altra banda de la pantalla. mentre no perdi de vista la pantalla, m'agrada.
(més fotos de l'altre món aquí)

2007-02-07T01:07:00.000+01:00

ja està. m’he apuntat al club d’escacs. he descobert la meva passió per la informàtica. he desenvolupat una habilitat especial per ser patós. la meva forma de riure s’està tornant ridículament aguda.

els de l’equip de bàsquet em peguen. i les noies se n’enriuen. comença la meva transformació. només em falta l’esparadrap. aviat seré un barcelonerd!

2007-02-04T23:37:00.000+01:00

barcelona té aquestes coses: passes un matí assoleiat de febrer a la platja en bicicleta i a la tarda t'endinses pels carrerons del centre, plens de gent amb fam de compres, i et desvies per entrar a l'òptica més cool de la ciutat. t'emproves les enèssimes ulleres i t'agraden. et fas fotos. les ensenyaràs a tothom abans.

després quedes amb nous barcelonins adoptats com tu i planeges la nit, no està clara. vas a casa només el temps per canviar-te. proves amb el negre adornat amb un roboclauer que no veurà ningú en un local massa fosc i massa ple on arribes massa tard per descansar de la jaqueta. però som positius i ho passem bé fent broma i entonant un: "put your coats up in the air!" comença una setmana amb expectatives, canvis i novetats. :D

2007-01-30T23:49:00.000+01:00

finalment l’han tancat. l’as, l’asco, l’as de putas, l’as de guarras… la discoteca primer dels diumenges a la tarda i últimament dels divendres nit perquè “no hi ha res més a granollers”. la nostra Sala Zeleste, la nostra Fac 51 Haçienda…

sempre he dit que mai podrem estar en el principi o el final d’un moviment, d’una escena important, formar part d’un esdeveniment gran com, jo que sé, la caiguda del mur de berlín, els inicis del grunge o del brit pop o el canet rock. sempre que veig tots aquests documentals sento certa necessitat de voler-hi pertànyer. potser la importància del fet depèn de la que representi per tu. va ser la discoteca del nostre poble. nosaltres hi vam ser durant onze o dotze anys. desde el principi i també l'última nit. una última nit que va ser com una nit qualsevol, i així és com ha de ser. 24 hour party people, ara toca una altra cosa.

audio: Smells like teen spirit / Nirvana

adeus o tchao?

2007-01-27T22:26:00.000+01:00

tots coïncidiem en que aquesta foto de totes era la millor. a mi també m'agrada. guardo molt bon record d'aquesta, la meva segona estada a lisboa. un viatge que, sempre que m'ha tocat, he definit com molt poc turístic i molt surtidor a l'estil dels d'allà, concretament dels estudiants d'allà. un excel·lent break de finde molt esperat per mi. vam fer una bona pinya els 4, probablement com mai ho havíem fet. les distàncies uneixen, diuen. m'agrada viatjar per segona vegada a una ciutat. i encara m'agrada més viure-la com un ciutadà més. agraïments al nostre guia -enhorabona per l'aprovat, per cert. passejar sense mapes, anar de rebaixes, menjar frango a l'ast per 3 euros en un pis gran i cèntric, prendre birres als carrers del barrio alto o dinar una tosta mista en un bonic mirador amb una gran banda sonora de fons són coses que et fan sentir més lisboeta que no pas barceloní. una llàstima no entendre massa l'idioma per comunicar-me amb els amics d'allà. adeus lisboa? no! tchao lisboa.

un dia

2007-01-12T00:22:00.000+01:00

un dia de. un dia de viatges dels llargs, cansats però reparadors. de sentir-me vip prenent un cafè vip dolentíssim amb més vips. de treballar al costat d’un vell savi del meu món. de retrobar-me amb l’illa de la primavera i la calma i les mosques i el gran mar. de menjar bé sense mirar preus. un dia de comoditats en general i un dia de deixar-me enganyar per una vida de privilegis que encara no em toca però. però m'agrada. sé que només és un dia. no m’hi acostumo. no m’hi acostumo.

trámites

2007-01-10T01:15:00.000+01:00

comer es un trámite. dormir es un trámite. el fin de semana pasa como un trámite. hablar, incluso sonreír, puede ser un mero trámite. viajar a canarias acaba siendo un trámite. sigo viviendo para trabajar. sigo muriendo de trabajo.

pon algo de sexo en tu vida

2007-01-04T23:13:00.000+01:00

benvinguts a l'any del porc!

2007-01-01T23:19:00.000+01:00

aquest nadal. aquest nadal m'he quedat aquí despés dels dos últims nadals fora, he vist coses maques i he estat amb gent maca, he guanyat una mica més d'inseguretat ciutadana, m'he oblidat del que m'havia d'oblidar més del que em pensava, no he escrit tots els missatges que volia escriure per transmetre els meus desitjos, insòlitament he comprat bons regals sense estrés, m'han fet bons i esperats regals, no he anat al gimnàs però com si ho hagués fet, he tornat a tenir càmera digital i li he tret més profit que mai, no he creat, tampoc he treballat (m'ho mereixia) ni tampoc m'he fet un myspace, he disfrutat dels colegues a la meva -aviat seva- ciutat, he descansat molt, molt. ja s'ha acabat. comença lun nou any, el del porc, i encara em falten unes ulleres noves per renovar-me del tot! ...sigo buscando...

concert de nadal

2007-01-01T22:31:00.001+01:00

aquest nadal no he viatjat a cap capital europea ni he assistit a cap eterna funció dels pastorets ni he visitat una expo de pessebres. he anat a un concert. i tot i que distava molt d'un concert de "villancicos", per mi va ser molt nadalenc. el concert de nadal del miqui puig: familiar, emotiu, càlid i nostàlgic. un concert que fa cada any, des de'n fa 3 al seu poble (LAV com diu ell), envoltat de familiars i amics i en què es mostra tal com és ell. està a casa seva, és l'estrella, li agrada ser-ho i en sap. per ell segurament va ser la millor trobada familiar del nadal, per mi va tornar a ser un molt bon viatge familiar en cotxe. viva acid house!

un dissabte de mudansa i més...

2006-12-16T19:41:00.000+01:00

torno a fer flyers. la tècnica ha evolucionat però segueixen sent flyers al cap i a la fi. aquest, el primer (clicar la imatge), per a una trobada-festa-mudansa per a un bon amic que torna a barcelona. ha agradat i m’ha agradat, també. seguiré fent coses. la mudansa, molt bé. érem més persones que mobles per pujar. i després vida de carrer per carrers antigaments prohibits de la ciutat comtal, fast food autòcton de la zona i encreuament de temes diversos amb gent diversa. ara el cap de setmana es redueix a una nit, aquesta nit, de bon pop a un espai per descobrir. amb gent diversa, coneguda i no tant. expectatives estranyes. el ja estudiat vestuari i el bon gust de boca dels èxits recents m’ajudaran a afrontar-ho. we’ll see.

my first stop motion

2006-12-06T17:25:00.000+01:00

Per fi he fet algu en stop motion. I per fi perdo el temps creant alguna cosa que em motiva... just for fun! És això.

madrid segons el meu mòbil

2006-11-27T19:52:00.000+01:00

Com en Lasse (el del vídeo d'abans que diu que no sap tocar instruments), jo no sé editar ni tinc una càmera de fotos però he fet un muntatge amb fotos i vídeo del meu mòbil de la passada Setmana Santa a Madrid. Ves per on!
(I tot, gràcies a Jumpcut, una web que permet editar els teus vídeos on-line i penjar-los. El futur?)

Hyperactive 2

2006-11-26T18:06:00.000+01:00

En Lasse, el noi dels cabells descontrolats, ho ha tornat a fer. Bravo!

mandra?

2006-11-20T12:44:00.000+01:00

I de cop no et pots moure. Se’n diu bloqueig d’això? El teu cap no s’aclara i ets incapaç de decidir-te per res. Se’n diu indecisió d’això? No tens ganes de fer res, però tampoc suportes la idea de quedar-te així, sense fer res. Se’n diu mandra d’això? Com deu ser la mandra? ¿És una massa viscosa i enorme, posem de color blau, que se t’escola per entre els dits, per entre els cabells, que se t’enganxa als peus i se’t fica dins del cervell? És així com et reté mentalment? És així com et bloqueja físicament? És muda? O sap parlar i et fica tantes coses al cap que et sents incapaç d’assimilar-les? És contagiosa? Apareix, per exemple, en ocasions especials només? Com ara els dies que fa un sol espeterrant? És de la mandra realment del que estic parlant?
(art by: oriol fernandez)

...I wuz there

2006-08-27T21:43:00.000+02:00

2006-08-27T21:05:00.000+02:00

està bé, podria no ser nova york però...

2006-07-27T23:42:00.000+02:00

Se supone que sólo se divierten pero. Pero pueden ser apasionados. Provocadores. Juguetones. Fogosos. Morbosos. Para luego ser vergonzosos. Infantiles. Dóciles. Inseguros y después orgullosos, o ser inseguros y orgullosos a la vez. Y pueden estar calientes mientras sus cabezas demasiado despejadas les revelan lo fría que es la situación. Y pueden ser cariñosos, sentir algo parecido al amor aunque en realidad no tiene nada que ver. Y pueden ser amigos y desconocidos a la vez. Y pueden sentir dolor o rabia o frustración o. Y pueden buscarle el sentido aunque no lo tiene. Y el sentido puede ser la atracción. Y en realidad es de eso de lo que se trata. De nada más. En la cama.
(En la cama. Matías Bize, 2005, Alemania-Chile)

entre reflexió i reflexió en un refresant bar de gràcia, l'àlex brendemühl primer i la vicenta ndongo després van passar per davant nostre. unes hores més tard descobria que tot estava relacionat.

"that's me... in the corner"

2006-07-17T22:14:00.000+02:00

Així és com he estat aquest cap de setmana. Arraconat. Aïllat. En quarantena, que deia jo. No m’ho ha fet ningú, he estat jo mateix. Jo o el Casper. Perquè en realitat algú m'ha suplantat aquest cap de setmana. Almenys físicament. O potser també mental? I jo m’he hagut de mantenir al marge. Insegur. Desconfiat. No m’he considerat al 100% i no podia, no, no estava preparat per enfrontar-me a un fracàs. Un altre. Ara ja sóc a casa. Torno a ser jo, no un fantasma yankee poc agraciat estèticament i insegur. Demà seré jo una altra vegada i el cap de setmana que ve no recordaré res d’això. Recuperaré l’eufòria. Em tornarà a passar pel cap la paraula “pletòric” com últimament. ¿Trobaré algú que m’embruti les ulleres d’una vegada? El primer que he fet. Cervesa. Abans. Córrer carregat, suat i brut i passar desapercebut al meu barri, no per sentir-me un habitant més, sinó per les maletes. Durant. Escoltar "mis preferidas" amb l’ipod. (llista amb massa poques cançons “alegres”, com sí que ho podria ser la que ara sona: cybele’s reverie, stereolab). A casa, la cervesa se’m fa curta i em torna una sensació de llibertat i anarquia que m’havia abandonat. Escric, així, de pressa, per por d’oblidar-me de les coses que em passen pel cap mentre escric. Por que el cap se’m distregui per culpa dels Flaming lips o de qualsevol mosca. Potser ja n’hi ha prou. Penso. Però no he explicat l’anècdota! Recordo. “Tant és. Ja n’hi ha prou”, m’imposa l’escriptor. Necessito acabar de llegir el llibre d'en Bret, avui. Aconsegueixo que em passi pel cap.

El festival del tres

2006-06-13T01:14:00.000+02:00

Y estoy a punto de ver un nuevo concierto del que estoy convencido voy a disfrutar a pesar de no tener ninguna expectativa puesta en él cuando alguien me ofrece unos cristales que combinarán muy bien con algunas copas de más. El clima no está mal comparado con otros días. Noto la belleza más cerca que nunca aunque por el momento sigue inalcanzable. Unas ganas repentinas de bailar me suben por el espinazo hasta el cerebro y me muevo, al ritmo o no. Aunque nadie se da cuenta. Todos están demasiado ocupados en mirarse a sí mismos mientras mueven sus modelitos sin perder de vista a la/el one-eyed-girl/boy de turno. La chica alta que pone la banda sonora a la noche se me antoja interesante y misteriosa. No como su música. Más bien juguetona y accesible. Y juego con ella, con la música, con nadie más. Sigo solo entre 20.000 o 10.000 personas. Aparezco de nuevo en la barra. Dos más que acaban siendo 4 o 5. Da lo mismo. No las necesito. Y ahora vuelvo a estar en medio de la masa. Esta vez todo es... ¿atmosférico? Quizá no es la palabra, es más bien la dimensión. Alguien grita algo. El resto resta en silencio mientras las guitarras desgarran el momento y a la vez construyen una melodía que me transporta hacia el cielo abierto, deslumbrado por unas luces demasiado blancas con, probablemente, una sonrisa congelada en el rostro. Pero soy incapaz de controlar mi cara y mucho menos mi peinado. Me da igual. Así es como me siento durante cada 7 u 8 minutos que duran los temas. Como flotando. Me olvido de todas las horas que llevo de pie. Me olvido de lo que hago allí, de lo que hice allí 24 horas antes, de lo que haré. Incluso de la belleza. Y durante unos minutos, esos 7 u 8, creo que la belleza es eso. Y me siento parte de ella. Risas eufóricas cuando todo termina. Abrazos. Espasmos de buen rollo. De repente todos somos amigos. Todos lo hemos vivido. Alguien me pone la mano en la espalda. Alguien me ofrece más cristales. Alguien me coge de la mano. Y yo me lo dejo hacer todo. Es un buen momento. ¿Por qué no? Pienso. ¿No es esa mi filosofía? Consigo argumentar para mí mismo. Abrirme a todo y formar parte de lo que pasa a mi alrededor. No sólo contemplarlo. Eso es. ¡Sólo es rock & roll!

2006-05-25T15:51:00.000+02:00

estic perdent el control dels meus cabells, com ell.

el meu jo indecís cada vegada és més fort que jo.

i fa massa temps que no faig coses xules, com ell.

13 gener 2003 (va per mi i per ningú més)

2006-05-25T00:30:00.000+02:00

I tot és ple de gent movent-se, per aquí i per allà, i comentant com és de 80's la roba que porta la cambrera i lo bona que és la música, que tant podria ser la Velvet com qualsevol dels nous grups d'ara, qualsevol hype. Guitarres i distorsió. Soroll. Però sona molt cool. Mentrestant, ell ha anat a parar, no sap com, a una conversa on es discuteix sobre quin ha de ser el lot de Nadal perfecte, i pensa que hauria d'anar a arreglar-se el cabell, i és mira al mirall: "pot esperar". I aquell home, que tant podria ser l'amfitrió de la festa com un cambrer -vestit amb un xalec blanc de llana i una corbata negra especialment ampla- se li acosta i el saluda efusivament amb la intenció de comentar-li coses del seu projecte, aquella agència de publicitat on es podrà fumar marihuana mentre es treballa. "Collonut" li respon ell. I un "crec que farem bona feina així" entusiasmat, i rient, fals, sense saber realment de què parla, ni qui és aquell que vesteix com si s'hagués parat el temps l'any 91, ni el 92 ni el 90. Sense saber on és ni què hi fa tota aquella gent guapa fent veure que parlen entre ells mentre pensen en coses seves... o potser... fins i tot no pensen en res. Simplement, estan allà, parlant pel mòbil. I les coses avancen, la nit va acabant sense arribar a cap final en concret. Tot està bé. La festa era per celebrar l'aniversari d'un noi, massa jove, vestit com si tornés de permís de la mili, però amb un look molt chic, que ara saluda a tothom des de dalt de la taula amb una ampolla de cava del car a la mà i un porro que està a punt de caure-li dels llavis. Però, d'això ningú no se n'adona. I sona la música del futur, o això diuen alguns, en començar l'any 2003. I tot i que no està malament, es fa difícil pensar en una tendència clara que pugui durar més de... 3 mesos? 1 mes? Però la música està bé. I llavors és quan se li acosta una noia, vestida de negre, molt elegant, i amb una gavardina també negre, perquè hi fa molt fred allà. I li diu: "Ei!" per cridar la seva atenció, i després: "Vull dormir amb gent corrent!", i somriu amb picardia. I ell, que no pot deixar de mirar-li als ulls, no sap ben bé perquè, fa: "Mmm... això és molt cool. Però, tia, em sona com d'alguna cançó!". I li torna el somriure mentre li agafa la mà amb delicadesa. I tots dos marxen junts, escapant d'una part de la seva vida i dirigint-se cap a una altra part. Tot és festa, amor i rock and roll!!

Quan vius sol

2006-03-13T02:28:00.000+01:00

Quan vius sol se’t podreix el menjar de la nevera. I mires la tele sol. I intentes fer moltes coses fora de casa. I et penses que estàs millor. I vas a dormir tard. I trobes a faltar els teus amics. I descobreixes que molt poca gent viu sola. I sempre cuines massa menjar.

I al llit, cada nit et gires cap al mateix costat. I plegues mitjons sol. I escoltes més música i també t’escoltes més a tu mateix. I parles amb més gent encara que no saps què dir-los. I et despertes cada matí igual com quan vas anar a dormir, sol. I al teu cap no pots parar de cantar “in this home on ice”. I estàs sol però depens de moltes coses.

crea tu propio...

2006-03-07T18:35:00.000+01:00

...flipbook! una web para animar lo que se te pase por la cabeza, a la vieja usanza, fotograma por fotograma. el handicap: controlar el ratón para dibujar. la ventaja: no dibujar con un lápiz y no tener que borrar cada vez. Este proyecto, ganador del Japan Media Art Award, nace de la fabrica, mmm... veamos... una especie de "cosa/casa/proyecto" donde nuevos talentos de todo el mundo intercambian ideas y crean cosas... o algo así. Total, que además de poder colgar tu animación, te la puedes descargar en pdf con las marcas de corte y montarte un librito de estos. ¡ala, a pasarlo bien! por cierto, para probar como iba la cosa he hecho uno. mi experimento se llama "words" ;)

that's so stop motion!

2006-03-07T15:35:00.000+01:00

que l'stop motion està de moda és una realitat. només cal veure l'últim spot de playstation, que crec que s'ha vist poc a la tele d'aquí, o algun vídeoclip, com aquest que he descobert (by accident) de Plan B, "no good". per cert, la cançó promet. però he de confessar que aquesta tècnica a mi ja em va cridar l'atenció fa molts anys, amb l'impactant vídeo de Peter Gabriel, "Sledgehammer", tot i que avui he descobert que no és ben bé stop motion, és una varietat anomenada "pixilació", ara ja ho sabem.
imagino que el senyor PES, un crack de l'stop motion amb una web plena d'experiments molt interessants, també té aquest vídeo com una de les seves influències. qui no és fan de l'stop motion?

spike jonze busca animals per spot de cerveses

2006-02-01T15:27:00.000+01:00

imagineu-vos com seria un casting d'animals que parlessin. ara imagineu-vos com seria si aquests animals tinguessin una dilatada trajectòria com a actors en spots de cerveses. i ara imagineu-vos que tot això us ho ensenya spike jonze, el director de films tan especials com "el ladrón de orquídeas" o "cómo ser john malkovich". El resultat podria ser aquest càsting a 6 animalons molt humans que han organitzat els de la cervesa Miller. Nota: a l'hora d'ingressar la data de naixement, per allò d'assegurar-se que sou majors d'edat, tingueu en compte que el mes va primer que el dia, coses dels anglosaxons.

jay kay s'anima

2006-01-30T15:49:00.002+01:00

més vídeoclips. aquest dedicat a un dels habituals lectors del meu blog (que, de fet, es poden comptar amb 3 dels dits d'una mà). Bravo per jay kay que no només innova amb el clip sino que fins i tot es deixa caricaturitzar. Es pot fer un pèl llarg però és curiós de veure.

video: (don't) give hate a chance - jamiroquai

unaltre del gondry!

2006-01-30T15:38:00.000+01:00

per tots els que sou fans com jo del gran mag michel gondry: un nou vídeo, també pels white stripes, que et torna a fer dir: "com collons ho ha fet!"

"Això és el que et fa sentir un Honda"

2006-01-24T18:55:00.000+01:00

"choir" by wieden & kennedy london. Honda

Des d’aquí llenço la meva aposta pel Grand Prix de Cannes d’aquest 2006. Sona pretenciós i sé que estic creant expectatives però m’és igual. Com sempre, wk london firma un spot diferent, que ha costat 6 mesos de hard work i que... simplement, emociona.

must_music

2006-01-24T15:50:00.000+01:00

clap your hands say yeah. esgarips a lo talking heads. (www)

arctic monkeys. el grup que guanya premis sense tenir cap disc publicat. (www)

whomadewho. loads of new fun. (www)

me and you and everyone we know

2006-01-24T15:31:00.000+01:00

back and forth... forever.
naïf és la primera paraula que em ve al cap per descriure la peli, però n'hi ha moltes més. parlo de l'òpera prima de Miranda July, una mena d'artista total que s'ha estrenat de la millor manera en el cine. tots els premis independents que vulguis i més, que si és la nova Sofia Coppola, etc. mireu-vos la web de la peli però no us quedeu en la propaganda, mireu també la web de la Miranda July i sobretot el seu blog. llegint-lo sembla que sigui molt fàcil això de fer art.

ugly buildings in amsterdam

2006-01-19T00:19:00.000+01:00

Presento la meva col·lecció d'edificis, que he anomenat lletjos, d'Amsterdam. Fotos preses aquest desembre que oculten certa bellesa, no? Per a aquells, segurament pocs, que vulgueu contemplar la col·lecció de prop podeu veure els edificis més grans, clicant a cada foto! No és increïble, amics?

this beat is... in bcn!

2006-01-18T17:23:00.000+01:00

Pump up the jam
Pump it up
While your feet are stompin'
And the jam is pumpin'
Look at here the crowd is jumpin'

El primer cassette, que vella i estranya que sona aquesta paraula, que em vaig comprar va ser una mena de megamix de Technotronic. I ho dic amb el llenguatge de l'època perquè en realitat allò no era un mix de res. Eren dues cares amb les mateixes cançons a cada cara que em vaig comprar al mercat dels dijous de granollers i em va costar 400 ptes. Recordo tot això però no recordo perquè exactament em vaig comprar aquell i no cap altre dels hits que corrien pel món. Tampoc recordo quina edat tenia. Però era molt petit. Vaig ser força precoç en el tema de la música. Això si que ho recordo. La qüestió és que em vaig introduir en la música amb Technotronic! Si ho penses així, és molt dur. El vídeoclip no el recordo tant d'aquella època però és tot un document i un referent d'aquella escena musical.
Deixant la nostàlgia i passant a la notícia, el fet és que resulta que ara, gràcies al Razzmatazz, tinc la possibilitat de ballar en directe aquell cassette que m'escoltava tantes tardes de cap de setmana estirat al sofà amb el meu walkman. Divendres 27, tots al razz a moure frenèticament les reebok classic mentre fem una mena de "pajaritos" amb els braços al ritme de: this beat is, this beat is, this beat is...

uno de biskup!

2006-01-17T15:51:00.000+01:00

un ninot o toyz o com li vulgueu dir del gran tim biskup. fa temps que no me'n compro cap. miraré aquí: mondotoyz, tortoy i kidrobot.

Ring Tone Dancer, tal com sona

2006-01-17T15:20:00.000+01:00

Aquest és un dels meus propòsits pel nou any. La vestimenta... un pèl exagerada, això sí.

mi primera prueba

2005-12-13T01:14:00.000+01:00

prueba número 1