Malalt, a casa 72 hores, m’empapo de la videografia dels hijos-de-pute, els nanos dels vengamonje… i penso. aturdit, tancat a casa dormint molt i menjant poc, penso i hi poso nom. i ara, que ja té nom, segurament no me n’oblidaré. el típic conte. la gaita de sempre. només són proves però el nom ja el tinc. I can do this em fa pensar en els petits videobloggers de l’absurd, en el joe i en tants d'altres casos. és hora de posar fil a l’agulla. d’enfilar. enfilem mestre?
Let’s do this
