més vídeoclips. aquest dedicat a un dels habituals lectors del meu blog (que, de fet, es poden comptar amb 3 dels dits d'una mà). Bravo per jay kay que no només innova amb el clip sino que fins i tot es deixa caricaturitzar. Es pot fer un pèl llarg però és curiós de veure.
video: (don't) give hate a chance - jamiroquai
30.1.06
unaltre del gondry!
per tots els que sou fans com jo del gran mag michel gondry: un nou vídeo, també pels white stripes, que et torna a fer dir: "com collons ho ha fet!"
24.1.06
"Això és el que et fa sentir un Honda"
"choir" by wieden & kennedy london. Honda
Des d’aquí llenço la meva aposta pel Grand Prix de Cannes d’aquest 2006. Sona pretenciós i sé que estic creant expectatives però m’és igual. Com sempre, wk london firma un spot diferent, que ha costat 6 mesos de hard work i que... simplement, emociona.
Des d’aquí llenço la meva aposta pel Grand Prix de Cannes d’aquest 2006. Sona pretenciós i sé que estic creant expectatives però m’és igual. Com sempre, wk london firma un spot diferent, que ha costat 6 mesos de hard work i que... simplement, emociona.
must_music
me and you and everyone we know
back and forth... forever.
naïf és la primera paraula que em ve al cap per descriure la peli, però n'hi ha moltes més. parlo de l'òpera prima de Miranda July, una mena d'artista total que s'ha estrenat de la millor manera en el cine. tots els premis independents que vulguis i més, que si és la nova Sofia Coppola, etc. mireu-vos la web de la peli però no us quedeu en la propaganda, mireu també la web de la Miranda July i sobretot el seu blog. llegint-lo sembla que sigui molt fàcil això de fer art.
19.1.06
ugly buildings in amsterdam
18.1.06
this beat is... in bcn!
Pump up the jam
Pump it up
While your feet are stompin'
And the jam is pumpin'
Look at here the crowd is jumpin'
El primer cassette, que vella i estranya que sona aquesta paraula, que em vaig comprar va ser una mena de megamix de Technotronic. I ho dic amb el llenguatge de l'època perquè en realitat allò no era un mix de res. Eren dues cares amb les mateixes cançons a cada cara que em vaig comprar al mercat dels dijous de granollers i em va costar 400 ptes. Recordo tot això però no recordo perquè exactament em vaig comprar aquell i no cap altre dels hits que corrien pel món. Tampoc recordo quina edat tenia. Però era molt petit. Vaig ser força precoç en el tema de la música. Això si que ho recordo. La qüestió és que em vaig introduir en la música amb Technotronic! Si ho penses així, és molt dur. El vídeoclip no el recordo tant d'aquella època però és tot un document i un referent d'aquella escena musical.
Deixant la nostàlgia i passant a la notícia, el fet és que resulta que ara, gràcies al Razzmatazz, tinc la possibilitat de ballar en directe aquell cassette que m'escoltava tantes tardes de cap de setmana estirat al sofà amb el meu walkman. Divendres 27, tots al razz a moure frenèticament les reebok classic mentre fem una mena de "pajaritos" amb els braços al ritme de: this beat is, this beat is, this beat is...
17.1.06
uno de biskup!
Ring Tone Dancer, tal com sona
Aquest és un dels meus propòsits pel nou any. La vestimenta... un pèl exagerada, això sí.
Subscribe to:
Posts (Atom)