dijous 22 de març. hipotètica conversa que no vaig tenir amb algú:

algú: així has estat a madrid?

marc: sí.

algú: i què has fet?

marc: doncs... el meu dia de jo amb mi mateix a madrid es resumeix en... taxi fins la terminal C. esmorzar. avió. molta son. em desperto i tinc temps d’escoltar 3 temes nous. taxi fins Prado del Rey, tve. em trobo amb gent que em presenta a gent. faig la meva feina. correcte. taxi fins al centre, ara acompanyat. baixem a la zona pija: “Goya con Velázquez, por favor”. m’acomiado. em perdo. fujo en metro cap al que sí que conec. no localitzo al meu amic de madrid però sí que parlo amb l’amiga madrilenya de barcelona. per fi arribo a la zona de los austrias. busco places conegudes però res. trobo una terrassa al sol on degusto un plat de lentejas caseras y un filete ruso y una caña mentre veig els nens que tornen del cole. ho trobo deliciós. és el que volia. parlo amb barcelona. passejo de tornada i reconec carrers que em tornen records. taxi fins a la T4. avió. son. em desperto per escoltar un sol tema o dos. taxi fins a casa mentre organitzo el dia de demà per telèfon. i ja està.

algú: ah... està bé la teva feina, no?

marc: sí.

2/10 años en FCM

la setmana passada va arribar a les meves mans. FERRATERCAMPINSMORALES + de diez años és un llibre commemoratiu del desè aniversari que ha costat tant de fer, ha superat tantes vegades la data d'entrega, que li han hagut d'adaptar el nom. és curiós perquè a l'apartat de plantilla crec q hi ha més ex que actuals treballadors. entre els ex hi sóc jo, que ja fa més d'un any que vaig acabar la meva estada de dos anys. fullejant el llibre he recordat i me n'he adonat de lo molt que he canviat i que ha canviat la meva vida. per mi aquest llibre serà alguna cosa així com "Curtiéndome en FERRATERCAMPINSMORALES" o "FERRATERCAMPINSMORALES, cuando yo hacía de todo". estic molt content de tenir-lo.

l'important és fer alguna cosa

això és el que passa quan tens ganes de fer alguna cosa, el que sigui. quan t'ajuntes amb gent que en sap i que té les teves mateixes inquietuds. només passa de tant en tant i, per això, quan passa et sents molt bé, orgullós, satisfet. encara que no guanyis cap concurs, encara que ni tan sols hi participis. el tàndem ha tornat. després de 10 o més anys (les dates les controles tu). no és un curt, o potser sí. és una tonteria improvisada. però amb el segell de la casa, això sí. l'important és fer coses. esperem que això us agradi. en realitat ho fem per nosaltres, oi?