en lars i les noies

Tots ens sentim s o l s.

Per això el primer que fem quan arribem a casa és
engegar la [tele].

Per això encenem els llums de tota la casa
buscant calidesa.

Per això xategem i ens obrim a desconeguts
que
en realitat no ens fan cas perquè parlen amb
*3* o + //persones// a la vEgADa o miren vídeos a youtube...

...però
ens
és
igual

i ens conformem amb els seus mon-o-sí-labs o smileys ;) per resposta perquè…
ens sentim s
o
l

s.

inspirat per la pel·lícula "lars and the real girl" de craig gillespie.

a la platja llunar

i de cop em poso a escoltar música de l'espai en una platja que també podria ser una lluna. i així faig desapareixer tots els hooligans massa obssessionats amb els seus cossos que em destorbaven i aconsegueixo que només quedi ella: una noia seminua que podria dir que m'agrada. almenys ara i aquí. ella em mira amb un sol ull per entremig dels seus braços bruns i jo em deixo portar per la música, jugo amb la meva imaginació i em perdo per la seva llarga cabellera. allà, enmig de la platja llunar... a més de 1000 km de casa meva.

la festa que mai va existir

si algú us ho explica, no us ho cregueu. mai hem estat a una festa clandestina en una nau industrial del poble nou ple de gent tan mal vestida que podien semblar moderns. cap policia nordamericà dels 70 ha ballat massa a prop d'un professor universitari d'humanitats frustrat i vell verd. aquest cap de setmana tampoc s'han vist juntes dues estrelles  del rock i del pop vingudes a menys massa borratxes per saber si el que atacaven eren dones o homes. vosaltres no coneixeu a ningú que hagi estat mai a una festa amb un nom tan vulgar i ofensiu com hortera y gilipollas. les italianes mai van existir. i el que veureu aquí no ha passat

mai.