30.1.07



finalment l’han tancat. l’as, l’asco, l’as de putas, l’as de guarras… la discoteca primer dels diumenges a la tarda i últimament dels divendres nit perquè “no hi ha res més a granollers”. la nostra Sala Zeleste, la nostra Fac 51 Haçienda…

sempre he dit que mai podrem estar en el principi o el final d’un moviment, d’una escena important, formar part d’un esdeveniment gran com, jo que sé, la caiguda del mur de berlín, els inicis del grunge o del brit pop o el canet rock. sempre que veig tots aquests documentals sento certa necessitat de voler-hi pertànyer. potser la importància del fet depèn de la que representi per tu. va ser la discoteca del nostre poble. nosaltres hi vam ser durant onze o dotze anys. desde el principi i també l'última nit. una última nit que va ser com una nit qualsevol, i així és com ha de ser. 24 hour party people, ara toca una altra cosa.

audio: Smells like teen spirit / Nirvana

27.1.07

adeus o tchao?



tots coïncidiem en que aquesta foto de totes era la millor. a mi també m'agrada. guardo molt bon record d'aquesta, la meva segona estada a lisboa. un viatge que, sempre que m'ha tocat, he definit com molt poc turístic i molt surtidor a l'estil dels d'allà, concretament dels estudiants d'allà. un excel·lent break de finde molt esperat per mi. vam fer una bona pinya els 4, probablement com mai ho havíem fet. les distàncies uneixen, diuen. m'agrada viatjar per segona vegada a una ciutat. i encara m'agrada més viure-la com un ciutadà més. agraïments al nostre guia -enhorabona per l'aprovat, per cert. passejar sense mapes, anar de rebaixes, menjar frango a l'ast per 3 euros en un pis gran i cèntric, prendre birres als carrers del barrio alto o dinar una tosta mista en un bonic mirador amb una gran banda sonora de fons són coses que et fan sentir més lisboeta que no pas barceloní. una llàstima no entendre massa l'idioma per comunicar-me amb els amics d'allà. adeus lisboa? no! tchao lisboa.


12.1.07

un dia



un dia de. un dia de viatges dels llargs, cansats però reparadors. de sentir-me vip prenent un cafè vip dolentíssim amb més vips.
de treballar al costat d’un vell savi del meu món. de retrobar-me amb l’illa de la primavera i la calma i les mosques i el gran mar. de menjar bé sense mirar preus. un dia de comoditats en general i un dia de deixar-me enganyar per una vida de privilegis que encara no em toca però. però m'agrada. sé que només és un dia. no m’hi acostumo. no m’hi acostumo.

10.1.07

trámites



comer es un trámite. dormir es un trámite. el fin de semana pasa como un trámite. hablar, incluso sonreír, puede ser un mero trámite. viajar a canarias acaba siendo un trámite. sigo viviendo para trabajar. sigo muriendo de trabajo.

1.1.07

benvinguts a l'any del porc!





aquest nadal. aquest nadal
m'he quedat aquí despés dels dos últims nadals fora, he vist coses maques i he estat amb gent maca, he guanyat una mica més d'inseguretat ciutadana, m'he oblidat del que m'havia d'oblidar més del que em pensava, no he escrit tots els missatges que volia escriure per transmetre els meus desitjos, insòlitament he comprat bons regals sense estrés, m'han fet bons i esperats regals, no he anat al gimnàs però com si ho hagués fet, he tornat a tenir càmera digital i li he tret més profit que mai, no he creat, tampoc he treballat (m'ho mereixia) ni tampoc m'he fet un myspace, he disfrutat dels colegues a la meva -aviat seva- ciutat, he descansat molt, molt. ja s'ha acabat. comença lun nou any, el del porc, i encara em falten unes ulleres noves per renovar-me del tot! ...sigo buscando...

concert de nadal



aquest nadal no he viatjat a cap capital europea ni he assistit a cap eterna funció dels pastorets ni he visitat una expo de pessebres. he anat a un concert. i tot i que distava molt d'un concert de "villancicos", per mi va ser molt nadalenc. el concert de nadal del miqui puig:
familiar, emotiu, càlid i nostàlgic. un concert que fa cada any, des de'n fa 3 al seu poble (LAV com diu ell), envoltat de familiars i amics i en què es mostra tal com és ell. està a casa seva, és l'estrella, li agrada ser-ho i en sap. per ell segurament va ser la millor trobada familiar del nadal, per mi va tornar a ser un molt bon viatge familiar en cotxe. viva acid house!