me'n vaig

durant 5 dies seré en una illa











...lluny de tot. molt lluny.

bon nadal!

frenètic

quan tens 1 setmana per la fi del món. i 1 setmana no és suficient i es converteix en una setmana de 9 dies, potser 11. quan sense ni saber com tires / tirem dos spots endavant, 1 i 2, en aquesta setmana llarga. quan t'has d'apuntar les coses cada 20 minuts, no, cada 10. o quan les trucades de cada 2 per 3 et recorden el que has de fer cada 4 per 6. quan necessites posar-te música tranquila com ara tunng, o encara més, final fantasy per pensar amb calma i lucidesa encara que sigui 1 o 2 cops al dia. perquè el cervell humà encara està poc desenvolupat (era un 10%?) per retenir tot el que et passa i fas i vols fer i el que has de fer d'aquí a 24 hores i el que necessiten per abans de la 1 i el que hauràs de recordar que facin o que et diguin d'aquí a 3 hores. i qui diu 3 diu 5. sense que sigui massa tard. perquè no saps com pero sempre sobrevius. i perquè, una mica, haurà valgut la pena. i perquè, després de tot això, ja serà nadal.

fashionbastards

F.A.S.H.I.O.N.B.A.S.T.A.R.D.S.

fashion bastards!



...i like it too. i think i'll do
something with it,
sometime.

hokusai+fluor

canvi de look al blog. és un primer pas. m'agraden les onades japoneses. com m'agraden els dibuixos de cares amb grans. com m'agraden els gifs animats. com m'agrada pavement. com m'agrada el formatge de cabra. com m'agrada el cine els dilluns. com m'agrada ser veí dels meus amics. com m'agraden els sopars a cases de poc coneguts de barcelona. com m'agrada tornar al sidecar aquesta nit. és un primer pas...

D'en juriol, el hip hop i el meu espai...

a veure com ho lligo això... 1) el meu colega va marxar. el meu colega de feina q li diem juriol va marxar de l'agència. perquè es diu oriol, i d'aquí juriol. no va marxar per això sino perquè... no ve al cas, però no pel nom. li vam fer un vídeo. no perquè marxés... en plan "eh! ves-te'n!" sino per acomiadar-lo. un vídeo homenatge o algo així. és que resulta que ell es va disfressar un cop de krilin perquè s'hi assembla. i bueno i d'aquí el vídeo. algunes són conyes relacionades amb l'agència però... bueno, hi surto jo, una mica. 2) l'uri/juriol/oriol fa il·lustracions, o sigui, a més de la seva feina que és dissenyador o director d'art, com en diem a la nostra professió pedant. de fet ja en vaig parlar quan vaig explicar lo del blog del niño prodigio. del juriol vaig parlar, no de la professió. que ja s'acostava a la il·lustració. ha sigut com la seva nova afició i a mi m'agraden molt les coses que fa. el cas és que el primer projecte de la nova feina, perquè quan va marxar va anar a una altra agència... el primer projecte és un videoclip/viral en base a les seves il·lustracions! és diu el feo del barrio, el vídeo, i això, que és molt xulo i a més la cançó mola molt perquè, bueno, és hip hop de veritat, no del publicitari. 3) mentre treballava amb mi el juriol es va fer un myspace amb les seves il·lustracions, vídeos i cosetes i jo no. i jo volia eh? però no sabia quan ni què ni com. m'ha costat però ja el tinc. el meu espai que encara ha de créixer... i crec que ja ho he lligat tot... com la maionesa.

Ejercicio nº 17

Pongamos que marc es amigo de vicenç y de gerard y de miquel, quien es pareja de maica. Supongamos también que maica tiene muchos amigos, como belén que vive con elliott. Amigos que hace marc, quien ya contaba entre sus amistades con raul y raul y javi. Si tenemos en cuenta, además, que javi es, a su vez, amigo de maría y claudia o claudia y maría, amigas respectivamente de lorena por una parte y de maría y de natsumi y de clara, por otra, la cual se da el caso que es igualmente amiga de lucía, pareja de pau y también amigo de marc, como así mismo lo son lluís i silvia… ¿calcule la proporción exacta en que aumentarán los planes de marc en fin de semana? ¿Y semanalmente? Dada la hipótesis de que marc y sus amigos quieran asistir a un festival de cine como por ejemplo el de la bella localidad de sitges, ¿cuántas entradas deberá reservar marc?


(foto cedida per gerard)

marc palomo

ja he tornat. em trobareu a dalt a l'esquerra. a la tele o, pels que no mireu la tele o viviu fora del país, aquí. i a partir d'aquesta setmana també comparteixo pantalla amb la lydia. qui m'ho havia de dir que acabaria sortint als anuncis que faig. és el que té ser un juan palomo...
:)

la meva visió particular de lisboa

no estava a la llista però també era una de les coses que tenia pendents. la resta de fotos les penajaré algun dia. ho sumaré a la llista...
enjoy!

las cosas que.

las horas de sueño que nunca respeto.
la cocina que nunca limpio.
la planta que nunca riego.
los truchos que nunca hago.
las vacaciones que nunca llegan
y el resfriado que nunca se va.
el tiempo que nunca aprovecho.
los cristales que nunca hago,
ni haré.
la espera que nunca termina.
los distintos males que nunca cesan.
la cortina que nunca reemplazo.
el norte que nunca encuentro,
ni busco.
la placa del buzón que nunca renuevo.
el paso que nunca doy.
los malos sueños que nunca me abandonan.
las llamadas que nunca hago
y las respuestas que nunca doy.
la playa que nunca me atrevo a visitar solo.
la vida que nunca se ordena
sola.

arcade fire, per fi!

dia: divendres 13
lloc: Terminal O
hora: 00:40h

només per ells ja val la pena el summercase. i si el concert és com aquest... crec que ploraré.
:)))

the coca-cola secret

my brand new tees!

una petita dosi de felicitat :)





by threadless.com

se m'acumula la feina...

m'entero que demà toquen happy mondays i astrud de gratis la nit que em preparo el book per tercera vegada mentre em poso al dia de les vides dels amics i intento fer un comentari al meu germà però no em deixen. (li diria: i jo a l'espera d'anar amb tu al summercase!) el dia que m'arriben més "tees" molones d'internet. la setmana, per mi de 3 dies, perquè he estat de minivacances a parís :) el finde que m'he perdut el sònar, i el dizzee, i que fa 3 findes que no veig els meus amics.
tot molt bé però la sensació d'arrossegar una llarga llista de coses per fer hi és. des d'aquesta tarda, la nevera ja està més plena. començo per aquí. aquest cap de setmana, sant joan de retrobament, espero.

la història funciona així: l'uri té un blog on tu li escrius textos i ell et fa un disseny o una il·lustració. fa poc va invertir el procés amb un altre blog: el niño prodigio. 8 imatges per 8 amics encarregats de fer-li un text. aquesta és la imatge que em va tocar "contextualitzar" a mi. i a sota, el text/canço infantil. espero que us agradi.

El niño prodigio de buena fe

El niño prodigio de buena fe vivía en la selva amazónica.
Quería ser amigo de todos los animales.
Quería que la felicidad corriera a raudales.

Pero la suya era una tarea faraónica
puesto que sus supuestos amigos no eran seres racionales.

Anciano tiburón, tú que te has quedado sin dientes.
¿Por qué te haces el malo
si en el fondo tienes buen corazón?

Si prometes ser bueno con los demás
yo te traeré una dentadura para que vuelvas a masticar.

Gorila con patillas, gorila con patillas,
he de pedirte un favor.
Necesito tus colmillos
para que nuestro amigo el tiburón deje de ser un predador de pacotilla.

Elefante inmigrante, Elefante inmigrante,
he de pedirte un favor.
Necesito tus colmillos
para que nuestro amigo el tiburón devore como antes.

Pantera feroz, Pantera feroz,
he de pedirte un favor.
Necesito tus colmillos
para que nuestro amigo el tiburón supere su dieta a base de arroz.

Don Pelícano ricachón, Don Pelícano ricachón,
he de pedirle un favor.
Necesito sus… vale, nada.

Rata salvaje, Rata salvaje,
he de pedirte un favor.
Necesito tus colmillos
para que nuestro amigo el tiburón se olvide del potaje.

El niño de buena fe vivía en la selva amazónica.
Se creía amigo de todos los animales.
Pero ninguno quiso escuchar sus argumentos racionales.

Anciano tiburón, la tarea ha sido dura
y sin buenos resultados.
Pero como en mis propósitos yo nunca he abandonado
aquí te ofrezco mi hermosa dentadura.

El niño de buena fe vivía en la selva, entre la maleza.
Quiso ser amigo de todos los animales.
Y por saltarse las leyes de la naturaleza…

…murió devorado.

comencen els festivals

m'en vaig de viatge al "sol" però m'emporto un paraigües perquè diuen que hi farà molt mal temps. la resta de l'equipatge: molta il·lusió, ganes de festa, expectatives de qualsevol tipus i la ment en blanc preparada per rebre estímuls. aques any sí, "¡nos vemos en Sanse!"

benvingut...

...a la gran ciutat on passen coses!

dues nits...

últimament els meus caps de setmana es resumeixen en les seves nits. així doncs, aquest ha estat el meu cap de setmana:

1a nit, la del concert de bellesa insuperable. al millor de l’any, diuen. més de 60 minuts de cançons que em fan deixar de respirar fins que no acaben. les paraules que ens vénen al cap són, més o menys per aquest ordre: àngel, preciós, màgic, conte, elfa & ninfa, amor?

2a nit... la dels pantalons grocs i poca cosa més. amb una mica de más de lo mismo que ja avorreix. fins que deixi d’avorrir. nit amb final estrany. encara no l’entenc.

lluitem per recuperar el dia en els meus caps de setmana!
el que ve promet ser un primer pas...

golfos

per a tots els que no l’hagueu vist, aquí el teniu. l’anunci que em fa somriure. crec que el dedico a en chuck i a l’easton-ellis. va, sí. ah! i al Pepe!

-ei, què tal el razz?

-molt bé… genial! tot i que feia molt temps que no hi anàvem, ens hem integrat perfectament en la massa i hem reproduït els seus rituals de diversió. que bàsicament són: caminar d’una banda a l’altra de la sala, entre empentes i males cares, buscant un forat amb un mínim d’espai vital per ballar. encara que ballar allà no és el que mola. el que mola és esperar, esperar i esperar per anar al lavabo entre cues desordenades amb la divertida incertesa de no saber quan et tocarà entrar a una de les fabuloses cabines de lavabo que substitueixen els lavabos principals, en obres. allà, lo más de lo más és pujar i baixar escales, fent voltes i voltes com en un laberint buscant un canvi d’aires i trobar-te la sala petita tancada. com un cul de sac. com una carretera tallada. una trampa. l’última tendència és fer tot això amb la jaqueta a la mà o a l’espatlla o a la boca. lo supercool és no beure o beure el mínim per no haver de repetir l’excitant experiència de la “ruleta del lavabo”. i el més modern de tot és marxar del local amargat, serè, massa despert per anar a dormir gràcies a una enorme sensació de buidor i de pèrdua de temps. i tot, per uns 15 ridículs euros. 2.500 pessetes de res. llàstima que la última cua, la dels deliciosos xurros greixosos, no la vam fer. massa excitant per a aquelles hores de la matinada. potser és que ja no tenim edat per suportar tanta diversió. o no som prou moderns.