I tot és ple de gent movent-se, per aquí i per allà, i comentant com és de 80's la roba que porta la cambrera i lo bona que és la música, que tant podria ser la Velvet com qualsevol dels nous grups d'ara, qualsevol hype. Guitarres i distorsió. Soroll. Però sona molt cool. Mentrestant, ell ha anat a parar, no sap com, a una conversa on es discuteix sobre quin ha de ser el lot de Nadal perfecte, i pensa que hauria d'anar a arreglar-se el cabell, i és mira al mirall: "pot esperar". I aquell home, que tant podria ser l'amfitrió de la festa com un cambrer -vestit amb un xalec blanc de llana i una corbata negra especialment ampla- se li acosta i el saluda efusivament amb la intenció de comentar-li coses del seu projecte, aquella agència de publicitat on es podrà fumar marihuana mentre es treballa. "Collonut" li respon ell. I un "crec que farem bona feina així" entusiasmat, i rient, fals, sense saber realment de què parla, ni qui és aquell que vesteix com si s'hagués parat el temps l'any 91, ni el 92 ni el 90. Sense saber on és ni què hi fa tota aquella gent guapa fent veure que parlen entre ells mentre pensen en coses seves... o potser... fins i tot no pensen en res. Simplement, estan allà, parlant pel mòbil. I les coses avancen, la nit va acabant sense arribar a cap final en concret. Tot està bé. La festa era per celebrar l'aniversari d'un noi, massa jove, vestit com si tornés de permís de la mili, però amb un look molt chic, que ara saluda a tothom des de dalt de la taula amb una ampolla de cava del car a la mà i un porro que està a punt de caure-li dels llavis. Però, d'això ningú no se n'adona. I sona la música del futur, o això diuen alguns, en començar l'any 2003. I tot i que no està malament, es fa difícil pensar en una tendència clara que pugui durar més de... 3 mesos? 1 mes? Però la música està bé. I llavors és quan se li acosta una noia, vestida de negre, molt elegant, i amb una gavardina també negre, perquè hi fa molt fred allà. I li diu: "Ei!" per cridar la seva atenció, i després: "Vull dormir amb gent corrent!", i somriu amb picardia. I ell, que no pot deixar de mirar-li als ulls, no sap ben bé perquè, fa: "Mmm... això és molt cool. Però, tia, em sona com d'alguna cançó!". I li torna el somriure mentre li agafa la mà amb delicadesa. I tots dos marxen junts, escapant d'una part de la seva vida i dirigint-se cap a una altra part. Tot és festa, amor i rock and roll!!
