-ei, què tal el razz?

-molt bé… genial! tot i que feia molt temps que no hi anàvem, ens hem integrat perfectament en la massa i hem reproduït els seus rituals de diversió. que bàsicament són: caminar d’una banda a l’altra de la sala, entre empentes i males cares, buscant un forat amb un mínim d’espai vital per ballar. encara que ballar allà no és el que mola. el que mola és esperar, esperar i esperar per anar al lavabo entre cues desordenades amb la divertida incertesa de no saber quan et tocarà entrar a una de les fabuloses cabines de lavabo que substitueixen els lavabos principals, en obres. allà, lo más de lo más és pujar i baixar escales, fent voltes i voltes com en un laberint buscant un canvi d’aires i trobar-te la sala petita tancada. com un cul de sac. com una carretera tallada. una trampa. l’última tendència és fer tot això amb la jaqueta a la mà o a l’espatlla o a la boca. lo supercool és no beure o beure el mínim per no haver de repetir l’excitant experiència de la “ruleta del lavabo”. i el més modern de tot és marxar del local amargat, serè, massa despert per anar a dormir gràcies a una enorme sensació de buidor i de pèrdua de temps. i tot, per uns 15 ridículs euros. 2.500 pessetes de res. llàstima que la última cua, la dels deliciosos xurros greixosos, no la vam fer. massa excitant per a aquelles hores de la matinada. potser és que ja no tenim edat per suportar tanta diversió. o no som prou moderns.

sociedad secreta del culto al placer

anuncis als diaris. homes misteriosos penjant pòsters als carrer. vídeos penjats a youtube. un blog que en parla. una web que ho firma i ho proclama. o sigui, una campanya de marketing viral en tota regla que aquest dijous s'ha resolt en una gran festa a madrid a l'estil eyes wide shut on va actuar Fangoria. pels que us ho hagueu perdut tot, com jo, dilluns tindreu la solució a les vostres petites pantalles.

m'enorgulleix anunciar que jo hi he tingut alguna cosa a veure...

estereotipo

¿qué he hecho yo para merecer esto?

¿son mis llamativas gafas marcando tendencia? ¿es mi estilizada figura cuidadosamente vestida a la moda? ¿es mi moderno corte de pelo? ¿es mi renovada actitud, mi insólita seguridad en mí mismo?

puede que sea el fin de mi evolución. el proceso involuntario-inconsciente de mutación ha terminado. me he convertido en un estereotipo.

ni yo ni nadie sabe por qué me pasa lo que me pasa pero más vale que lo asuma y empiece a disfrutarlo. algún día puedo pasar de moda.

dijous 22 de març. hipotètica conversa que no vaig tenir amb algú:

algú: així has estat a madrid?

marc: sí.

algú: i què has fet?

marc: doncs... el meu dia de jo amb mi mateix a madrid es resumeix en... taxi fins la terminal C. esmorzar. avió. molta son. em desperto i tinc temps d’escoltar 3 temes nous. taxi fins Prado del Rey, tve. em trobo amb gent que em presenta a gent. faig la meva feina. correcte. taxi fins al centre, ara acompanyat. baixem a la zona pija: “Goya con Velázquez, por favor”. m’acomiado. em perdo. fujo en metro cap al que sí que conec. no localitzo al meu amic de madrid però sí que parlo amb l’amiga madrilenya de barcelona. per fi arribo a la zona de los austrias. busco places conegudes però res. trobo una terrassa al sol on degusto un plat de lentejas caseras y un filete ruso y una caña mentre veig els nens que tornen del cole. ho trobo deliciós. és el que volia. parlo amb barcelona. passejo de tornada i reconec carrers que em tornen records. taxi fins a la T4. avió. son. em desperto per escoltar un sol tema o dos. taxi fins a casa mentre organitzo el dia de demà per telèfon. i ja està.

algú: ah... està bé la teva feina, no?

marc: sí.

2/10 años en FCM

la setmana passada va arribar a les meves mans. FERRATERCAMPINSMORALES + de diez años és un llibre commemoratiu del desè aniversari que ha costat tant de fer, ha superat tantes vegades la data d'entrega, que li han hagut d'adaptar el nom. és curiós perquè a l'apartat de plantilla crec q hi ha més ex que actuals treballadors. entre els ex hi sóc jo, que ja fa més d'un any que vaig acabar la meva estada de dos anys. fullejant el llibre he recordat i me n'he adonat de lo molt que he canviat i que ha canviat la meva vida. per mi aquest llibre serà alguna cosa així com "Curtiéndome en FERRATERCAMPINSMORALES" o "FERRATERCAMPINSMORALES, cuando yo hacía de todo". estic molt content de tenir-lo.

l'important és fer alguna cosa

això és el que passa quan tens ganes de fer alguna cosa, el que sigui. quan t'ajuntes amb gent que en sap i que té les teves mateixes inquietuds. només passa de tant en tant i, per això, quan passa et sents molt bé, orgullós, satisfet. encara que no guanyis cap concurs, encara que ni tan sols hi participis. el tàndem ha tornat. després de 10 o més anys (les dates les controles tu). no és un curt, o potser sí. és una tonteria improvisada. però amb el segell de la casa, això sí. l'important és fer coses. esperem que això us agradi. en realitat ho fem per nosaltres, oi?

a tenerife de rodatge

sí, aquesta és la meva feina. i sí, m'agrada. per fi he pogut viure un dels tòpics de la publicitat en primera persona. hem estat uns dies a tenerife, amb un temps esplèndid i en un hotel encantador, rodant en una casa amb vistes increïbles, amb noies guapes i famoses. i tot pagat per una coneguda marca de iogurts. ho vaig assumint. de tant en tant hauré de viure en aquest món tant llunyà del meu que només es troba a l'altra banda de la pantalla. mentre no perdi de vista la pantalla, m'agrada.
(més fotos de l'altre món aquí)

ja està. m’he apuntat al club d’escacs. he descobert la meva passió per la informàtica. he desenvolupat una habilitat especial per ser patós. la meva forma de riure s’està tornant ridículament aguda.




els de l’equip de bàsquet em peguen. i les noies se n’enriuen. comença la meva transformació. només em falta l’esparadrap. aviat seré un barcelonerd!

barcelona té aquestes coses: passes un matí assoleiat de febrer a la platja en bicicleta i a la tarda t'endinses pels carrerons del centre, plens de gent amb fam de compres, i et desvies per entrar a l'òptica més cool de la ciutat. t'emproves les enèssimes ulleres i t'agraden. et fas fotos. les ensenyaràs a tothom abans.



després quedes amb nous barcelonins adoptats com tu i planeges la nit, no està clara. vas a casa només el temps per canviar-te. proves amb el negre adornat amb un roboclauer que no veurà ningú en un local massa fosc i massa ple on arribes massa tard per descansar de la jaqueta. però som positius i ho passem bé fent broma i entonant un: "put your coats up in the air!" comença una setmana amb expectatives, canvis i novetats. :D

finalment l’han tancat. l’as, l’asco, l’as de putas, l’as de guarras… la discoteca primer dels diumenges a la tarda i últimament dels divendres nit perquè “no hi ha res més a granollers”. la nostra Sala Zeleste, la nostra Fac 51 Haçienda…

sempre he dit que mai podrem estar en el principi o el final d’un moviment, d’una escena important, formar part d’un esdeveniment gran com, jo que sé, la caiguda del mur de berlín, els inicis del grunge o del brit pop o el canet rock. sempre que veig tots aquests documentals sento certa necessitat de voler-hi pertànyer. potser la importància del fet depèn de la que representi per tu. va ser la discoteca del nostre poble. nosaltres hi vam ser durant onze o dotze anys. desde el principi i també l'última nit. una última nit que va ser com una nit qualsevol, i així és com ha de ser. 24 hour party people, ara toca una altra cosa.

audio: Smells like teen spirit / Nirvana

adeus o tchao?

tots coïncidiem en que aquesta foto de totes era la millor. a mi també m'agrada. guardo molt bon record d'aquesta, la meva segona estada a lisboa. un viatge que, sempre que m'ha tocat, he definit com molt poc turístic i molt surtidor a l'estil dels d'allà, concretament dels estudiants d'allà. un excel·lent break de finde molt esperat per mi. vam fer una bona pinya els 4, probablement com mai ho havíem fet. les distàncies uneixen, diuen. m'agrada viatjar per segona vegada a una ciutat. i encara m'agrada més viure-la com un ciutadà més. agraïments al nostre guia -enhorabona per l'aprovat, per cert. passejar sense mapes, anar de rebaixes, menjar frango a l'ast per 3 euros en un pis gran i cèntric, prendre birres als carrers del barrio alto o dinar una tosta mista en un bonic mirador amb una gran banda sonora de fons són coses que et fan sentir més lisboeta que no pas barceloní. una llàstima no entendre massa l'idioma per comunicar-me amb els amics d'allà. adeus lisboa? no! tchao lisboa.

un dia

un dia de. un dia de viatges dels llargs, cansats però reparadors. de sentir-me vip prenent un cafè vip dolentíssim amb més vips. de treballar al costat d’un vell savi del meu món. de retrobar-me amb l’illa de la primavera i la calma i les mosques i el gran mar. de menjar bé sense mirar preus. un dia de comoditats en general i un dia de deixar-me enganyar per una vida de privilegis que encara no em toca però. però m'agrada. sé que només és un dia. no m’hi acostumo. no m’hi acostumo.

trámites

comer es un trámite. dormir es un trámite. el fin de semana pasa como un trámite. hablar, incluso sonreír, puede ser un mero trámite. viajar a canarias acaba siendo un trámite. sigo viviendo para trabajar. sigo muriendo de trabajo.

pon algo de sexo en tu vida

benvinguts a l'any del porc!

aquest nadal. aquest nadal m'he quedat aquí despés dels dos últims nadals fora, he vist coses maques i he estat amb gent maca, he guanyat una mica més d'inseguretat ciutadana, m'he oblidat del que m'havia d'oblidar més del que em pensava, no he escrit tots els missatges que volia escriure per transmetre els meus desitjos, insòlitament he comprat bons regals sense estrés, m'han fet bons i esperats regals, no he anat al gimnàs però com si ho hagués fet, he tornat a tenir càmera digital i li he tret més profit que mai, no he creat, tampoc he treballat (m'ho mereixia) ni tampoc m'he fet un myspace, he disfrutat dels colegues a la meva -aviat seva- ciutat, he descansat molt, molt. ja s'ha acabat. comença lun nou any, el del porc, i encara em falten unes ulleres noves per renovar-me del tot! ...sigo buscando...

concert de nadal

aquest nadal no he viatjat a cap capital europea ni he assistit a cap eterna funció dels pastorets ni he visitat una expo de pessebres. he anat a un concert. i tot i que distava molt d'un concert de "villancicos", per mi va ser molt nadalenc. el concert de nadal del miqui puig: familiar, emotiu, càlid i nostàlgic. un concert que fa cada any, des de'n fa 3 al seu poble (LAV com diu ell), envoltat de familiars i amics i en què es mostra tal com és ell. està a casa seva, és l'estrella, li agrada ser-ho i en sap. per ell segurament va ser la millor trobada familiar del nadal, per mi va tornar a ser un molt bon viatge familiar en cotxe. viva acid house!

un dissabte de mudansa i més...

torno a fer flyers. la tècnica ha evolucionat però segueixen sent flyers al cap i a la fi. aquest, el primer (clicar la imatge), per a una trobada-festa-mudansa per a un bon amic que torna a barcelona. ha agradat i m’ha agradat, també. seguiré fent coses. la mudansa, molt bé. érem més persones que mobles per pujar. i després vida de carrer per carrers antigaments prohibits de la ciutat comtal, fast food autòcton de la zona i encreuament de temes diversos amb gent diversa. ara el cap de setmana es redueix a una nit, aquesta nit, de bon pop a un espai per descobrir. amb gent diversa, coneguda i no tant. expectatives estranyes. el ja estudiat vestuari i el bon gust de boca dels èxits recents m’ajudaran a afrontar-ho. we’ll see.

my first stop motion

Per fi he fet algu en stop motion. I per fi perdo el temps creant alguna cosa que em motiva... just for fun! És això.